Edmund Husserl

Biografia
Naixement	(de) Edmund Gustav Albrecht Husserl 8 abril 1859 Prostějov
Mort	27 abril 1938 (79 anys) Friburg de Brisgòvia
Religió	Cristià i luteranisme
Educació	Universitat de Viena Universitat de Leipzig
Activitat
Director de tesi	Leo Königsberger i Carl Stumpf
Camp de treball	Filosofia, fenomenologia i epistemologia
Ocupació	Matemàtic, filòsof i professor d'universitat
Període	Filosofia contemporània
Ocupador	Universitat de Friburg de Brisgòvia Universitat de Göttingen Universitat de Halle
Moviment	Filosofia occidental
Professors	Franz Brentano, Carl Stumpf, Karl Weierstrass, Wilhelm Wundt i Leopold Kronecker
Alumnes	Carlos Astrada, Martin Heidegger, Eugen Fink i Edith Stein
Influències	Bernard Bolzano, Carl Stumpf, René Descartes, Franz Brentano, Gottlob Frege i Immanuel Kant
Família
Germans	Heinrich Husserl
Lloc web	Lloc web oficial

Edmund Husserl [ˌˀɛtm̥ʊnt ͜ ˈhʊsɐl] (Prossnitz, Moràvia, Imperi austríac, 1859 - Friburg de Brisgòvia, Alemanya, 1938) fou un filòsof alemany d'origen jueu.

Fou alumne de Franz Brentano i Carl Stumpf a Halle, i el 1901 fou professor a Göttingen i Friburg de Brisgòvia, i cap de l'escola fenomenològica. La seva evolució intel·lectual, marcada successivament per l'influx de Plató, René Descartes i Immanuel Kant, descriu una mena d'arc que va del pol objectiu al pol subjectiu de la consciència. La seva primera obra es caracteritza pel descobriment i la descripció del contingut ideal del coneixement: les "essències" de les coses. En obres posteriors, introduí la problemàtica crítica de l'epokhé i transformà així el realisme aparent de la primera època en una mena d'idealisme transcendental que cerca en la consciència —una consciència transcendental a l'estil de Kant i, per tant, intersubjectiva— el fonament absolut del món d'objectes que s'hi constitueix. Endemés, el 1887, es convertí al cristianisme luterà i abandonà el judaisme.

En les darreres obres aborda temes nous: la veritat prejudicial, la temporalitat de la consciència, la mundanitat de l'ésser humà, etc., que semblen preparar el futur pensament de Martin Heidegger. Considerat com a fundador de la fenomenologia, Husserl no concep el fenomen sinó com la realitat mateixa, tal com és donada a l'ésser humà immediatament en el coneixement. La primera etapa de la fenomenologia és dominada, doncs, per l'admiració, gairebé platònica, per la presència de les coses en la consciència. Hom subratlla alhora la intencionalitat del coneixement: la consciència no és mai solipsista, és consciència d'alguna cosa i tendeix sempre vers un objecte, i així la correlació consciència-cosa domina el pensament de Husserl. Resta només a determinar si la cosa és en si mateixa o és per a la consciència. En decidir-se per la segona alternativa, Husserl transforma definitivament la primitiva fenomenologia de les essències en una fenomenologia transcendental, posant l'èmfasi en la reducció transcendental; però, en lloc d'instal·lar-se definitivament en un dels dos pols de la relació subjecte-objecte, se situa al bell mig de l'arc transcendental que els enllaça, i des d'allí analitza i descriu les estructures essencials de l'un i de l'altre. Aquesta situació és inestable i el pensament de Husserl dóna proves d'aquesta inestabilitat. Ell pensa, però, que és la situació peculiar del filòsof. Aquest pensament va influir posteriorment en Edith Stein (St. Teresa Benedicta de la Creu), Eugen Fink, Martin Heidegger, Jean-Paul Sartre, Maurice Merleau-Ponty i Max Scheler, el seu principal deixeble.

Obres

• 
  Über den Begriff der Zahl. Psychologische Analysen (1887).


• 
  Philosophie der Arithmetik. Psychologische und logische Unters.uchungen (1891).


• 
  Logische Untersuchungen (Investigacions lògiques, 1900-01)


• 
  Philosophie als strenge Wissenschaft (1911).


• 
  Ideen zu einer reinen Phänomenologie und phänomenologische Philosophie (Idees relatives a una fenomenologia pura i a una filosofia fenomenològica, 1913).


• 
  Formale und transzendentale Logik (Lògica formal i transcendental, 1929).


• 
  Méditations cartésiennes (1931).


• 
  Die Krisis der europäischen Wissenschaften und die transzendentale Phänomenologie (La crisi de les ciències europees i la fenomenologia transcendental, 1937).


• 
  Erfahrung und Urteil (Experiència i judici, 1939).

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)